Científics aconsegueixen dirigir les abelles cap a un cultiu

Les abelles són insectes voladors que hi ha al planeta Terra des de fa més de 100 milions d'anys. En el cas de les mel·líferes, tenen un sentit de l'olfacte molt agut.

Quan volen, les abelles visiten flors i obtenen el nèctar, que és font de sucres, i el pol·len, que els aporta proteïnes. Així aconsegueixen aliment, però alhora ajuden les plantes perquè transporten pol·len d'una flor a una altra i així afavoreixen que es realitzi la pol·linització creuada que moltes espècies vegetals necessiten per a la reproducció sexual i dóna lloc a la formació de llavors i fruits.

Científics de l'Argentina han desenvolupat una “estratègia de pol·linització dirigida” que permet controlar cap a on van les abelles. La seva aplicació podria potenciar la producció de cereals i de fruites a nivell mundial.

El darrer avenç és que, per primera vegada, van aconseguir dirigir-les cap a flors que no tenen nèctar, com les de la planta de kiwi, que és originària de la Xina. Les seves flors tenen una aroma agradable i pètals de color blanc en obrir-se.

Els resultats de la investigació van ser publicats a la revista Scientific Reports. Va comptar amb finançament de l'Agència Nacional de Promoció Científica i Tecnològica, la Secretaria de Ciència i Tècnica de la Universitat de Buenos Aires i del Conicet.

Fa més de 20 anys vam començar a partir d'una línia de recerca bàsica i vam estudiar el comportament social de les abelles de la mel o mel·líferes. El que observem és que dins de cada rusc o colònia cada abella pot aprendre olors florals per contacte boca a boca amb altres individus”, va dir a Infobae el doctor Walter Farina, investigador superior del Conicet i de l'Institut de Fisiologia, Biologia Molecular i Neurociències , que es troba a la Facultat de Ciències Exactes i Naturals de la Universitat de Buenos Aires (UBA).

Per exemple, si una abella visita un camp de gira-sol, un altre individu pot rebre laliment a través de la boca i forma una memòria de lolor del cultiu. Són memòries amb informació que es generen per contactes socials que duren molts dies. Això es propaga ràpidament dins de la colònia. Implica que, en poques hores, es forma una memòria olfactiva de l'olor del gira-sol en una societat d'insectes, encara que molts individus no hagin estat a prop de la planta.

En detectar aquesta particularitat, el grup de recerca de Farina es va preguntar com podien interferir en la propagació de la informació dins de les colònies, sense dependre de les condicions ambientals o de la situació del cultiu. “Així ens vam posar a desenvolupar perfums o formulacions sintètiques que imiten les olors de les flors. Perquè sabem que les memòries fan que els insectes tinguen preferències per certes fonts d'aliment”, va detallar.

És una innovació que ja té diverses patents atorgades. L'ús de la tecnologia en diversos cultius específics està protegit a diferents països com Argentina, Xile, Perú, Xina, Estats Units, Unió Europea i Austràlia. L'empresa startup Beeflow té llicència sobre l'ús de les patents.

“El que és nou del nostre nou treball és que desenvolupem una formulació de volàtils que actua com un perfum sintètic de la flor de kiwi”, va explicar el científic. Altres coautors van ser María Cecilia Estravis-Barcala, Facundo Verellen i Florència Palottini, que pertanyen al laboratori de Farina a Buenos Aires. Va col·laborar Andrés González, de la Facultat de Química de la Universitat de La República, a Uruguai.

Lestudi va tenir diferents etapes. Primer, van fer una avaluació dels perfils volàtils florals. Això significa que van estudiar químicament les fragàncies de les flors de kiwi.

“Les flors mascles i femelles tenen fragàncies lleugerament diferents. Ho comparem amb bibliografia. A partir d'aquell moment, vam fer prototips de formulats sintètics i els vam provar amb assajos de comportament d'abelles”, va expressar.

En aquesta instància d'assaig, els científics li van preguntar a les abelles si podien diferenciar entre la fragància sintètica i la natural. Amb aquesta olor mimètica es va poder entrenar les abelles al cultiu. Així es van formar memòries de l'olor de la fragància sintètica als insectes que van ser similars a l'olor de la fragància natural. Com a conseqüència, van passar a tenir el perfum sintètic que es pot fer servir als ruscs.

La formulació que van fer es dissol en una solució ensucrada. El que van aconseguir és que, en abocar-lo en ruscs que es fan servir per a serveis de pol·linització, les abelles acaben anant a la flor de kiwi que no ofereix nèctar. Només ofereix pol·len.

Les visites són claus per a la pol·linització d'un cultiu tan important pel que fa al valor nutricional i econòmic. D'aquesta manera, les abelles ajuden a intercanviar el pol·len entre flor mascle i flor femella ia augmentar més del 20% del rendiment de la producció de kiwi”, va acotar Farina.

Abans, ja l'estratègia de pol·linització dirigida havia demostrat bons resultats en conduir les abelles cap a flors de cultius que ofereixen nèctar juntament amb pol·len com a recompensa. Ja es va provar en gira-sol, perera, pomera, ametller i nabiu.

“La innovació permet obtenir un rendiment més gran en els cultius de kiwi. És un maneig sofisticat i simple alhora que utilitza la formulació sintètica com una imitació de les fragàncies de les flors de kiwi. Aquest maneig augmenta les visites de les abelles a les flors de kiwis i després el rendeix el cultiu”, va aclarir.

En diàleg amb Infobae, el doctor Agustín Sáez, investigador del grup d'Ecologia de la Pol·linització de l'Institut INIBIOMA, que depèn del Conicet i la Universitat Nacional del Comahue, va comentar: “El treball de Farina i col·laboradors aporta dos aspectes nous al camp del coneixement . D'una banda, les seves aportacions contribueixen a entendre com millorar la pol·linització de cultius mitjançant l'ús d'abelles mel·líferes, particularment, en condicionar el farratge de les abelles i dirigir-lo cap a cultius focals específics”

Mentre que, per altra banda, “es va demostrar que és possible condicionar el comportament de les abelles perquè incrementin el seu farratge en un cultiu dioic (amb plantes masculines i femenines) com és el kiwi, cosa que mai havia estat demostrada abans”, va afirmar Sáez, que no va participar en la investigació publicada a Scientific Reports.

“Van aportar coneixement sobre com fer més eficient la pol·linització del cultiu de kiwi, on la pol·linització juga un rol fonamental en la producció de fruita i la seva qualitat”, va afegir.

La zona més productiva de kiwi a l'Argentina es troba a la zona de Mar del Plata, Miramar, Serra dels Pares, i rodalies. Fins al moment amb el meu grup he realitzat assaigs de pol·linització, tant com pol·linització artificial, així com amb l'ús de l'abella de la mel, però sense l'agregat d'aquests compostos desenvolupats pel doctor Farina i col·laboradors que condicionen el farratge de les abelles. Crec que seria una tecnologia interessant a provar i veure si mitjançant el seu ús es pot incrementar la producció i la qualitat de la fruita produïda”, va expressar Sáez.

Nota:

• Aquest article es va publicar originalment en castellà a aga.cat i s'ha traduït automàticament amb Google traslate 
• Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA
• A causa de la normativa vigent, els textos acotats han de ser en el llenguatge original anexant la font.
• Si té dubtes o voleu més informació envieu-nos un mail a info@aga.cat

Font: infobae

Facebook: Apicultors Gironins Associats

Twitter: @AGA_Catalunya