La nova norma de qualitat de la mel: “Només una puntada en un descosit que és enorme”

Se sap que les abelles japoneses usen les ales per protegir els ruscs de les formigues intruses, però no s'havien reportat prèviament observacions detallades d'aquest comportament i la seva importància ecològica.

Yugo Seko, Kiyohito Morii i Yoshiko Sakamoto, científics de l'Institut Nacional d'Estudis Ambientals d'aquest país, van fotografiar aquest comportament amb una cambra d'alta velocitat i van obtenir enregistraments detallats d'abelles japoneses rotant els cossos i allunyant les formigues amb les ales.

Per primera vegada un vídeo d'alta resolució mostra com les abelles es defensen en ser atacades

Aquest comportament és molt diferent del comportament defensiu observat prèviament entre les abelles mel·líferes en altres parts del món, en què les abelles usen la pressió del vent de les seves ales batents per expulsar les formigues.

És important destacar que el comportament de cop d'ales observat en aquest estudi implica un contacte directe entre les abelles mel·líferes i les formigues intruses. Es va descobrir que aquest nou comportament de cop d'ales era el principal mètode utilitzat per les abelles mel·líferes japoneses per defensar-se de les formigues intruses.

Els resultats d'aquest estudi aporten informació important sobre l'evolució dels comportaments defensius de les abelles a diverses regions del món. Els resultats es van publicar a l'edició del 9 de juliol de 2024 d'Ecology, una revista acadèmica publicada per l'Ecological Society of America.

Els ruscs contenen grans reserves de larves, pupes i mel, cosa que les converteix en fonts d'aliment atractives per als enemics naturals. Les formigues són un d'aquests enemics, i la intrusió de formigues de vegades pot causar danys devastadors a les colònies d'abelles mel·líferes.

Estudis anteriors a altres països han demostrat que les abelles mel·líferes eviten l'entrada de formigues donant-los l'esquena i agitant les seves ales per espantar-les amb la pressió del vent. Aquest comportament es coneix com a “bufat en ventall” i s'ha observat entre espècies i subespècies d'abelles mel·líferes a diverses regions.

D'altra banda, l'abella mel·lífera japonesa (una subespècie de l'abella mel·lífera oriental), que és endèmica del Japó, presenta un comportament defensiu diferent en què les abelles espanten les formigues mitjançant el contacte directe amb les ales.

Tot i que aquest comportament era conegut anecdòticament entre alguns apicultors, no sembla que hi hagi hagut estudis acadèmics que hagin examinat la importància ecològica d'aquest comportament basant-se en observacions detallades.

Per observar de prop el comportament defensiu de les abelles japoneses contra les formigues intruses, els científics van enfocar una càmera d'alta velocitat a les abelles obreres mentre responien a les formigues japoneses del paviment que s'acostaven a l'entrada del rusc.

Les imatges van mostrar que les abelles es van acostar a les formigues i van girar els cossos mentre batien les ales, espantant així les formigues (Figura 1).

Els científics van batejar aquest comportament “palmades amb les ales”. A continuació, per avaluar si les abelles japoneses també fan picar de mans amb les ales a altres espècies de formigues, van registrar les respostes de les abelles japoneses a la introducció de tres espècies de formigues natives (la formiga japonesa sense reina Pristomyrmex punctatus, la formiga japonesa del paviment Tetramorium tsushimae i la formiga japonesa de la fusta Formica japonica) a prop de lentrada del rusc.

Els copets amb les ales van ser el comportament realitzat amb més freqüència per les abelles japoneses en resposta a les tres espècies de formigues (Figura 2). Això suggereix que els palmells amb les ales és el principal comportament utilitzat per les abelles japoneses per defensar-se de les formigues intruses.

Segons la investigació, no és clar si altres varietats d'abelles mel·líferes fan el comportament de batre les ales. Tot i això, els resultats, en combinació amb informes anteriors de tot el món, indiquen que diverses espècies i subespècies d'abelles mel·líferes empren diferents comportaments per defensar-se de la intrusió de formigues, i per això l'estudi especula que aquesta diferència podria estar relacionada amb diferències en el risc de depredació per formigues (Figura 3).

Segons la investigació, no és clar si altres varietats d'abelles mel·líferes fan el comportament de batre les ales. Tot i això, els resultats, en combinació amb informes anteriors de tot el món, indiquen que diverses espècies i subespècies d'abelles mel·líferes empren diferents comportaments per defensar-se de la intrusió de formigues, i per això l'estudi especula que aquesta diferència podria estar relacionada amb diferències en el risc de depredació per formigues (Figura 3).

A les regions on les abelles mostren un comportament de bufat en ventall, les espècies de formigues natives inclouen les anomenades “formigues agressives” que s'acosten als ruscs per caçar abelles adultes. Per tant, el bufat en ventall, on les ales de les abelles no entren en contacte directe amb les formigues, és probablement un mitjà eficaç per reduir el risc de depredació per part de les abelles, encara que amb un alt cost d'energia .

D'altra banda, diu la investigació, al Japó, on el comportament de batre les ales és predominant, es creu que el risc de depredació per part de les formigues és baix perquè poques espècies de formigues natives cacen activament les abelles adultes.

Els científics creuen que en aquesta regió es va desenvolupar un comportament d'aleteig més eficient des del punt de vista energètic com a adaptació al menor risc de depredació per part de les formigues.

Nota:

• Aquest article es va publicar originalment en castellà a aga.cat i s'ha traduït automàticament amb Google traslate 
• Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA
• A causa de la normativa vigent, els textos acotats han de ser en el llenguatge original anexant la font.
• Si té dubtes o voleu més informació envieu-nos un mail a info@aga.cat

Font: La Tercera

Facebook: Apicultors Gironins Associats

Twitter: @AGA_Catalunya