Aquesta malaltia és més coneguda mundialment per la seva denominació anglesa com "American foulbrood". Afecta l'abella domèstica (Apis mellifera L.) durant l'estat larvari, sent les abelles adultes portadores asimptomàtiques passives o actives.

L'agent causal és Paenibacillus larvae (P.larvae White), un bacteri flagel·lada de 2,5 a 5 μ de llarg i 0,4-0,8 μ d'ample. La seva característica principal és la de formar endòspores molt resistents. Aquestes últimes en posseir doble paret es poden detectar amb coloracions clàssiques per espores, com la de Shaeffer i Fulton (Baker, 1970). En observar sense coloració amb el microscopi de contrast de fase aquestes presenten el clàssic moviment brownià. Aquestes espores tenen tolerància a molt altes temperatures, resisteixen 30 minuts a 100ºC i 15 minuts a 120ºC. Resisteixen l'acció de desinfectants químics com el clor, productes basats en iode i radiació ultraviolada durant 20 minuts d'exposició. A més, d'acord amb les condicions de conservació, poden sobreviure en l'ambient per un molt llarg temps, i recentment després de 30 anys comencen a presentar una disminució de la viabilitat (Bruno, 1999).

Des del punt de vista taxonòmic antigament es van distingir dues espècies bacterianes, un causant de la clàssica "escata" de la cria podrida americana, l'anomenat Bacillus larvae (White, 1906), i una altra poc comú causant de la "escata pulverulenta" o Bacillus pulvifaciens (Katznelson, 1950). Actualment aquestes dues espècies bacterianes s'enquadren dins de la mateixa espècie, Paenibacillus larvae, en la qual es reconeixen dues subespècies larvae i pulvifaciens. Aquestes dues subespècies bacterianes estan estretament relacionades, encara que segons Heyndrickx et al. (1996) es poden diferenciar per proves bioquímiques.

Les espores són infectives i responsables de l'inici del cicle de la malaltia una vegada que les "larves" ingereixen o consumeixen aliment contaminat amb les mateixes. Les abelles nodrisses poden albergar les espores tant sobre la superfície corporal com dins del seu tracte digestiu. D'aquesta manera, en alimentar les larves, les dides portadors transmeten oralment la infecció o fins i tot ho fan indirectament contaminant a la cel·la. Un cop dins de l'intestí de la larva, les espores germinen després d'un període variable que fluctua entre les 24 i 48 hores, originant així les formes vegetatives. Aquests bacils flagel·lats es reprodueixen i desenvolupen dins del tracte digestiu de la larva. Quan la larva passa al següent estadi, durant el desenvolupament de la "pre-pupa" (Woodrow & Holst, 1942; Bailey 1984), aquests bacils penetren activament la membrana peritrófica i la paret intestinal, produint la invasió bacteriana de la hemolimfa (Bailey & Ball, 1991). A partir d'aquest moment bacteri segueix desenvolupant-se i reproduint-se ràpidament, ocasionant la mort de la cria per septicèmia generalitzada (Bambrick, 1964). La mort pot ocórrer en l'estat de prepupa o pupa i després de transcorreguts diversos dies la larva es desseca i adquireix un color negre. En aquesta etapa es denomina "escata" i té un molt alt poder infectiu (Bailey & Ball, 1991). En resum, el cicle de la malaltia (veure Figura) es pot descriure de la següent manera:

• Ingestió d'aliment amb espores de P. larvae per larves.
•   Germinació de les espores dins l'intestí de la larva i multiplicació restringida al tracte intestinal de la forma vegetativa o bacil flagel·lat.
•   Quan la larva passa a estat de pre-pupa, ocorre la invasió i multiplicació del bacteri en l'hemolimfa.
•   Freqüentment quan la cel·la es troba operculada, la infecció es difon i la pre-pupa o pupa mor per septicèmia.
•   Formació de la "escata" d'alt poder infectiu.
• 
  

Cria podrida americana de les abelles: Característiques i diagnòstic de la malaltia. Ing Sebastià E. Borracci, Llic Pablo A. chacana, Ing Alejandra Palau & Dr Horaci R. Terzolo (2004)

La prepupa o pupa morta va adquirint paulatinament una coloració cada vegada més fosca a causa de la pigmentació pròpia de P. larvae. Aquesta "escata" pot arribar a contenir fins a 2,5 bilions d'espores (Bailey & Ball, 1991). A partir de la formació de les "escates" el material es torna molt infectiu i les mateixes són una importantíssima font de disseminació de les espores. Bambrick i Rothenbuhler, (1961) descriuen que amb molt poques espores és possible infectar una larva de menys de 24 hores de vida. A més, les mateixes abelles per mitjà del pillatge, deriva i alimentació difonen la infecció en la pròpia rusc i entre diferents apiaris (Hornitzky, 1998). En les condicions actuals de maneig comercial de les explotacions apícoles, en les quals és comú el trasllat de materials entre diverses regions i països, l'home constitueix una baula fonamental en la disseminació de la cria podrida americana.

La distribució d'aquesta malaltia és mundial, encara que pocs països d'Amèrica del Sud i del continent africà no reporten la seva presència (Nixon, 1982). La primera persona del continent americà a reconèixer va ser Moses Quinby als Estats Units (Root, 1950). Al nostre país es va detectar l'any 1989 (Alippi i Nuñez, 1991; Alippi, 1992) i es suggereix que probablement l'origen d'aquesta malaltia va ser l'ingrés de material viu, importat provinent dels EUA Dades posteriors indiquen una disseminació d'aquesta malaltia, en la majoria de les províncies de major importància en producció apícola, amb incidències fins del 30% descrites en el Partit de Tandil (Del Hoyo i col., 1993). Aquest és un dels dels partits de major importància en la producció apícola ia més la Província de Bons Aires concentra el 60% de la producció nacional de mel. Aquesta malaltia constitueix una seriosa amenaça per a la indústria apícola en general i limita la comercialització dels seus productes.

Nota:

• Las opiniones expresadas por el autor, no necesariamente coinciden con los puntos de vista de la redacción AGAA debido a la normativa vigente, los textos acotados deben ser en el lenguaje original anexando la fuente.
• Si tiene dudas o desea más información envíenos un mail a info@aga.cat

Fuentes: Researchgate

Facebook: Apicultors Gironins Associats

Twitter: @AGA_Catalunya

Articles relacionats