• Ovaris

Són dos i s'encarreguen de la producció dels òvuls; quan la reina està fertilitzada i en la plenitud de les seves funcions ocupa gran part de l'abdomen.

Els ovaris estan formats per una sèrie de conductes tubulars anomenats ovariolas, en nombre de 150 a 180, units per la seva extremitat anterior; la més prima, s'engrosseix progressivament cap a la seva part posterior fins a desembocar en els oviductes laterals els pel seu extrem més gruixut.

Els òvuls es formen a la part anterior dels ovaris en una massa protoplasmàtica multinucleada on es diferencien les oogonias que originen els òvuls, les cèl·lules nutrícies, element nutritiu d'aquestes i una prima capa de cèl·lules foliculars, que envolten l'òvul excepte pel punt de contacte amb les cèl·lules nutrícies, on es localitzen els micrópilos, orificis per on penetren el o els espermatozoides a l'òvul. Aquests tres elements cel·lulars formen al llarg de les ovariolas, a manera de rosari, uns cossos arrodonits i allargats amb dos compartiments; en un van les cèl·lules nutrícies ia continuació l'òvul; en l'altre, segons continuïn cap enrere, van alimentant i engrossint l'òvul fins a acabar a bsorbidas per ell. Aquests corpuscles ovulars es van formant acompassadament segons l'alimentació que rep la reina, circulant per les ovariolas fins transformar-se en òvuls, arriben als oviductes laterals alternadament.

• Oviductes

Els dos oviductes laterals s'uneixen en la línia mitjana formant un gran sac membranós, anomenat oviducte mitjà. El conducte de la espermateca desemboca en la seva paret anterior superior ia la part posterior, es comunica a la vagina, tancant amb un replegament membranós que sembla el coll de l'úter en els mamífers i que actua com a vàlvula de tancament.

Al oviducte mitjà és on es porta a terme la penetració dels espermatozoides a l'òvul quan aquest s'atura a la vàlvula vaginal, quedant els micrópilos justament a nivell de l'obertura del conducte de la espermateca, rebent un paquet d'espermatozoides, generalment 8 de els quals un, dos o més penetren a l'òvul per a la fecundació, formant el zigot prèvia reducció cromàtica, i absorció dels espermatozoides que van penetrar de més, això succeeix quatre hores després de lloc l'ou a la cel de la bresca donant normalment lloc a una abella femella. Si l'òvul passa sense aturar-se, no rep espermatozoides, no es fecunda i s'origina a una abella mascle (abellot), pel fenomen anomenat partenogènesi, que significa reproducció de l'espècie per un òvul no fecundat, per tant aquests no hereten les característiques dels mascles que fertilitzar a la seva mare.

La vàlvula de tancament vaginal realitza una altra funció molt interessant després de la còpula de la reina amb els abellots; tanca la comunicació entre la vagina i l'oviducte, impedint que els espermatozoides emmagatzemats en els oviductes retrocedeixin i tinguin contacte amb l'aire, mantenint fins que, per quimiotactisme positiu, emigren lentament a la espermateca, ajudats per les contraccions dels oviductes laterals i mig , així com per l'acció de la vàlvula sigmoide, experiments realitzats a Polònia demostren que la quantitat d'espermatozoides que migren a la espermateca aquesta influenciada en gran mesura per la quantitat d'abelles que hi hagi a la colònia esmentant que els nuclis de fecundació han de tenir un mínim de 2,500.

• Espermateca

És un sac esfèric on s'emmagatzemen de 5 a 7 milions d'espermatozoides, per a la fecundació dels òvuls durant tota la vida de la reina, la seva paret està molt vascularitzada per gots hemolinfáticos ia més arriben a ella nombroses traqueolas on els espermatozoides dipositats a la espermateca, poden continuar vivint diversos anys durant la vida reproductiva de la reina, ja que la espermateca té un parell de glàndules en la seva superfície anterolateral, que produeix una substància que nodreix als espermatozoides.

La comunicació amb l'oviducte mitjà s'efectua per un conducte que regula el pas dels espermatozoides, primerament en la seva entrada des del oviducte a la espermateca, per al seu emmagatzematge i després donant sortida internament per fecundar els òvuls; aquest mecanisme es regula mitjançant una vàlvula sigmoide situada en el trajecte, la quantitat d'espermatozoides que arriben a la espermateca depèn del nombre de abellots que la fertilitzin i el nombre de vols realitzats per la reina.

• Vagina

És un gran receptacle membranós que comunica l'oviducte mitjà amb la càmera del fibló; lateralment tenen dues grans bosses anomenades bosses copulatrices.

La vagina juga un important paper durant la còpula, donant entrada i fixant el penis de l'abellot, que es desprèn en l'acte, quedant en forma de tap fins que un altre abellot el desprèn en l'aire o les obreres en el rusc, els espermatozoides emigren als oviductes i posteriorment a la espermateca, cada abellot diposita a la reina una mitjana de 10 milions d'espermatozoides dels quals només el 6.2% arriba a la espermateca els altres són llançats a l'exterior.

En la postura d'ous, la vagina serveix de pas als ous impulsant-los a sortir fins a quedar dipositats al fons de les cel·les de la bresca, 4 hores després de lloc a la cel, aconsegueix la seva maduresa, es porta a terme la reducció cromàtica i l'absorció dels espermatozoides sobrants i es consuma la fecundació.

Nota:

• Aquest article es va publicar originalment en castellà a aga.cat i s'ha traduït automàticament amb Google traslate 
• Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA
• A causa de la normativa vigent, els textos acotats han de ser en el llenguatge original anexant la font.
• Si té dubtes o voleu més informació envieu-nos un mail a info@aga.cat
  

Font: sagarpa.gob.mx

Facebook: Apicultors Gironins Associats

Twitter: @AGA_Catalunya

Articles relacionats