*¿Alimentar amb mel o amb xarop?

*¿Càlculs matemàtics per descobrir si un sistema o un altre és més o menys barat?

*Els ruscs necessiten passar l'hivern amb una bona reserva de mel que no és el mateix que sucre

*¿Dilema entre alimentar amb mel o amb sucre?

*"Mai noti manca de pol · len en cap moment de l'any"

*Les abelles, després de sobreviure milions d'anys sense la necessitat de l'ajuda de l'home, més aviat defensant d'aquest predador, va aconseguir un sistema d'autoimmunitat i es curen soles

Alimentar amb mel o amb xarop - Millor deixar prou reserves

Orlando Válega

Productor apícola de Apícola senyor Guillermo

Ja són diversos els comentaris abocats en diversos llocs de la web respecte a si és convenient alimentar amb sucre, xarop de blat de moro, o amb mel.

Es tracta de fer càlculs matemàtics per descobrir si un sistema o un altre és més o menys barat. Es discuteix si tal o qual suplement produeix en aquesta època de l'any més o menys pillatge. Alguns opinen que cal alimentar atès que se li ha d'extreure tota la mel a les arnes a la tardor per tal de no contaminar les alces melarias amb els diversos productes químics utilitzats per curar els ruscs. En fi, sembla que la idea d'alimentar als ruscs està instal · lada entre molts apicultors. A continuació vaig a donar la meva opinió basada en l'experiència i tractant de raonar per interpretar a les abelles que tant saben de tot això que fa milions d'anys viuen als boscos, en els buits dels arbres o penjats d'alguna branca i no necessiten de remeis sofisticats ni d'aliments suplementaris. 

El meu pare, una mica per costum i segurament, com a producte de la seva prou experiència, sempre insistia a tallar la collita abans del 10 d'abril de cada any i deixar al rusc com a mínim, a aquesta data; un mitjà alça ple de mel. Jo pensava que el vell exagerava, que malgastava l'oportunitat de collir més mel i que els nostres hiverns són molt lleus i per tant no necessitaven de tanta reserva, i després de tot, si faltava aliment, l'hi donaria en forma de xarop. El resultat és que el meu pare sense suplementar tenia un millor desenvolupament primaveral podent inclusivament collir mel de flor del taronger i jo tenia que suplementar a partir dels primers dies d'agost perquè els ruscos lentament es desenvolupin i em donin una efímera producció de mel d'una espècie floral que l'anomenem "flor de primavera", per florir en plenitud en els inicis de l'estació. El meu pare mai va curar als seus ruscs, no va ser necessari tot i que tampoc renovava els quadres amb regularitat. Jo vaig tenir diversos brots de nosemosis, cria yesificada, varroa i cria podrida europea. 

Fa tres anys, induït per l'opinió del meu fill i de la meva dona, que argumenta que la despesa i l'esforç d'alimentar no es corresponia amb una major producció, i que a més cada vegada tenia més problemes amb la sanitat; vaig decidir canviar el mètode de maneig i en el següent tardor suspendre la collita a finals de març, els vaig deixar un mitjà alça amb mel, no vaig curar les arnes, ia la primavera següent, malgrat una tremenda sequera, els ruscs van acabar per primera vegada millor que les del meu pare. No hi va haver collita primerenca però a l'octubre vaig poder fer fins dos nuclis forts per rusc i al març tornar a collir. A la tardor treia les piqueras, retirava les alces buides i alimentava amb xarop. Ara deixo les piqueras obertes, no retiro les alces buides, deixo més d'un mitjà alça amb mel i em dóna molt bons resultats, abans de hivernar desmalezo tots els apiaris a fi que els ruscs tinguin bona ventilació, les piqueras obertes en la seva totalitat , si és molt, elles sabran que fer, igualment les alces buides ajuden a l'evaporació ràpida de la humitat dins del rusc, causant de moltes de les malalties. 

Ara una mica d'anàlisi: Els ruscs necessiten passar l'hivern amb una bona reserva de mel que no és el mateix que sucre, és més que una reserva energètica, és un element viu biològic que aporta vitamines, aminoàcids, enzims, minerals, entre d'altres molts més. El sucre és un element inert sol aliment energètic que no pot comparar-se amb la mel. 

El dilema no és alimentar amb mel o amb sucre, simplement jo diria que no s'ha d'alimentar llevat que resulti imprescindible i no es disposi de bresques amb mel. Per què no alimentar?, El xarop normalment té excés d'humitat que les abelles no poden expulsar i afavoreix la proliferació de malalties, a més no cobreix totes les necessitats nutritives de les abelles especialment a la tardor, època de l'any en què necessiten acumular mes proteïnes i altres par tenir més longevitat a l'hivern i així poder produir gelea reial en començament del nou cicle primaveral. Segur que el que ven suplements dietaris als apicultors opina diferent, jo he vist suplementar als ruscs amb productes per a porcs que conté extracte de fetge. ¡Que no ens passi com amb la vaca boja! 

Jo mai noti manca de pol · len en cap moment de l'any aquí a la nostra zona, per tant no crec que s'hagi de suplementar amb substituts. El problema pot ser que s'hagi de alimentar per l'avarícia de l'apicultor al extreure tota la mel o potser al començament de primavera per haver passat un hivern molt lleu que obliga les abelles a treballar sense recol · lectar nèctar i d'aquesta manera induïdes a consumir mes de la reserva que hauries utilitzar-se en l'enlairament primaveral. 

En conclusió, és evident que per alimentar amb xarops de mala qualitat, per mantenir molt humides les càmeres de cria i per generar estrès als ruscs, aquestes es emmalalteixin i l'apicultor es vegi obligat a utilitzar fàrmacs que contaminen, i perquè això no passi, retira la reserva natural i reemplaça per aliment ferralla que debilita i li treu longevitat provocant un lent enlairament primaveral que obliga una altra vegada a alimentar i suplementar amb multivitamínics (extracte de fetge). 

Les abelles, després de sobreviure milions d'anys sense la necessitat de l'ajuda de l'home, més aviat defensant d'aquest predador, va aconseguir un sistema d'autoimmunitat i es curen soles, cal deixar fer el que elles saben fer i molt bé. 

Amics apicultors, jo vaig aprendre que hem de seguir el curs de la naturalesa i no renegar d'ella. 

Per concloure, és millor deixar una bona reserva als ruscs abans d'alimentar amb el que sigui; mel, xarop de blat de moro, sucre etc. ¿Perquè treure-li tota la mel, processar-la i després tornar a donar-arriscant els danys de pillatge que tot això genera? Pitjor encara si en comptes de mel li donem aliment ferralla a les abelles (sucre, JMAF). Quan les abelles tenen prou reserves mantenen un comportament relaxat i no treballen tant a l'hivern a la recerca d'aliments, però si deixem al rusc desproveïda de reserves pateixen estrès i surten desesperades a buscar aliments, i si poden, a robar-li a una altra rusc seva reserva . L'aliment líquid humiteja la càmera de cria a la tardor i sumat a la debilitat o mala alimentació predisposa a les abelles a contraure qualsevol malaltia. És molt difícil que un rusc ben dotada, populosa i amb suficients reserva de mel i pol · len, es malaltia. 

Jo proposo que es faci la prova encara que només fos amb algunes ruscs deixant suficient reserva de mel en bresques (no collir tot) i després comparar els resultats. Per descomptat; un rusc estressada, afeblida, i malalta, no canvia del dia a la nit per mes reserva que li deixem, però amb un bon maneig permetem a les abelles a recuperar per si soles o amb una petita ajuda, per exemple: Tractar als ruscs amb una solució hidroalcohòlica de pròpolis al 7% barrejada al 10% en xarop de blat de moro o xarop de sucre al 66%. Aquest preparat no contaminant amb productes del rusc ajuda a controlar diverses malalties, cria podrida americana, loque europea, cria yesificada i varroa. 

S'empra en dosi de 50 cc per rusc (del xarop propolizado) en tres o quatre aplicacions setmanals. No es necessita utilitzar els alimentadors ja que s'empra en petites quantitats, n'hi ha prou amb bolcar (sense enchastrar) el producte sobre els capçals dels quadres i llest.

Nota:

• Aquest article es va publicar originalment en castellà a aga.cat i s'ha traduït automàticament amb Google traslate 
• Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA
• A causa de la normativa vigent, els textos acotats han de ser en el llenguatge original anexant la font.
• Si té dubtes o voleu més informació envieu-nos un mail a info@aga.cat

Font: beekeeping

Facebook: Apicultors Gironins Associats

Twitter: @AGA_Catalunya

Articles relacionats