Recomanacions per ubicar els ruscos

Categoria: Articles especialitzats metodes
Publicat el Dimecres, 16 Octubre 2013 10:45
Vist: 63355

colmenaUn aspecte molt important és la lluminositat del apiari, ja que és molt comú ficar-los dins de les muntanyes on la rusc pràcticament no rep raigs solars, fomentant substancialment l'aparició d'humitat i les complicacions sanitaris que això pot arribar a ocasionar.

 

El nombre de ruscs a instal·lar en un apiari respon a diversos qüestions importants que s'han de considerar:

- Potencial apícola del lloc: Hi ha llocs que en el seu moment de màxima floració suporten concentracions de ruscs molt elevades. Aquests són fonamentalment aquells llocs de cultius artificials intensius o extenses muntanyes forestals de determinades espècies apícoles. L'apicultor no pot oblidar que el seu moment crític no és justament el de màxima floració, sinó que ho són la resta de les estacions, on les floracions són escasses i les arnes tenen molt poca aportació alimentari. És en aquests moments on es torna molt important la quantitat de ruscs existents en una zona determinada. En cas de no realitzar transhumància amb els ruscos no s'hauran sobresaturar les zones.


- Aspectes de maneig del apiari:  En aquest sentit hem de tenir present que el maneig que nosaltres realitzem en els ruscs d'una explotació industrial, moltes vegades no és el més acurat i es pot produir cert nerviosisme i/o alteració del comportament de les abelles. Si l'apiari està format per moltes arnes, és molt probable que les abelles no ens permetin acabar el nostre treball. Aquesta és una de les raons per recomanar que els apiaris siguin de poques ruscos, el que ens permetrà sempre acabar la nostra tasca, encara aquelles realitzades en condicions adverses o en moments poc oportuns. En cas d'estar en una zona que suporta moltes ruscs, el més aconsellable serà fer grups al voltant de trenta ruscs distanciats 200 o 300 metres.


- Capacitat de càrrega del vehicle:   Semblaria ser un aspecte que no tindria relació amb el nombre de ruscs a instal·lar en un apiari però, a l'hora de les collites o del trasllat de ruscos es torna de singular importància. Molts diners ens costaria haver de tornar al apiari a aixecar aquestes cinc o sis alces que no ens van entrar al vehicle en el moment de la collita, o haver de fer un viatge extra per retirar alguna arna que no ens va entrar al vehicle quan retirem l'apiari d'aquest lloc. És així que en aquest aspecte llavors, hem de buscar mides de apiaris que ens permetin aprofitar al màxim la capacitat del vehicle de què disposem.


- Capacitat de treball de l'apicultor o del seu equip:  Aquest és un altre punt que està relacionat a l'anterior i que hem de tenir present.


Depenent si l'apicultor treballa a nivell de camp sol, amb un, dos o tres ajudants la capacitat de treball d'una jornada serà diferent. Hem de prendre en consideració aquells tripijocs de l' apiari que més temps ens porten (revisat i condicionat de càmeres de cria, formació de nuclis, collita, etc.) Als efectes de que la nostra unitat de temps de treball (una jornada) ens permeti concloure el treball que anem a realitzar l'apiari i no haver de tornar pel maneig d'unes poques ruscs.


- Distància a la qual es troba la zona triada del nostre centre d'operacions:  En aquest sentit, és molt comú que l'apicultor tingui llocs molt bons disponibles per posar ruscs, però que queden molt allunyats. És llavors en aquest aspecte que caldria definir i determinar el nombre de ruscos que si justifica dur i instal·lar a distàncies llunyanes. Evidentment com més gran sigui la distància més gran serà el nombre de ruscs a instal·lar; podent-se considerar arribat el cas, el formar un segon centre d'operacions a les rodalies d'aquests apiaris per poder encarar diversos dies de treball a la zona.

 

Disposició i instal·lació de ruscs en el lloc triat

Un cop definits o encarats tots els punts anteriors i amb els ruscos al predi s'hauran de tenir presents alguns consells referents a la seva disposició i instal·lació.


El primer aspecte que hem de tenir definit previ a baixar les arnes del vehicle és la disposició que els donarem als efectes de posar les bases de les arnes. L'objectiu i finalitat de les bases dels ruscs és primerament separar rusc del sòl, amb la qual cosa evitem un dels principals enemics de la colònia d'abelles que és la "humitat".


En segon lloc permet, depenent del tipus de base, elevar el rusc de 20 a 40 centímetres de terra, amb la qual cosa facilita molt la tasca de l'apicultor.


En tercer lloc ens permet inclinar lleument rusc cap endavant, als efectes que l'aigua de pluja o de condensació s'escorri per la piquera.


En aquest sentit es poden utilitzar bases individuals o col·lectives. Dins de les bases individuals les més utilitzades són els blocs de formigó que en quantitat de dos, tres o quatre, depenent de la seva posició, compleixen perfectament la seva funció i són relativament econòmics. És fonamentalment a la recerca de l'economia, que s'aconsella als apicultors utilitzar com a bases aquells elements d'ocasió que puguin tenir o aconseguir en la seva zona d'influència. És així que avui dia estan servint de bases de ruscs maons, piquis, travessers, rolos, soques, cobertes d'acte en desús, palets, bases de fibrociment, de formigó, canelles, planchuelas, ampolles invertides, etc. Així com una combinació de moltes d'aquestes. Les bases col·lectives s'utilitzen generalment quan s'instal·len els ruscs en línies o files ia distàncies que justifiquin la realització de les mateixes. Generalment en aquests casos s'utilitzen els varejones d'eucaliptus, bigues, taulons o estructures realitzades amb els materials propis del lloc. En molts casos un altre aspecte que hem de considerar és la seva practicitat per al trasllat, no oblidant que l'ideal seria ia tenir les bases preparades al camp per quan arribem amb els ruscos. Independentment del tipus i forma de base a utilitzar les mateixes han de ser el més econòmiques possible i forts i resistents per suportar el pes d'un rusc de diversos cossos i amb mel (en alguns casos 100 o més quilos).

 

La disposició de les arnes

Pel que fa a la disposició, hi ha una sèrie de pautes o consells a seguir, però, normalment varien d'apicultor a apicultor i les mateixes deuen en primer lloc adaptar-se a les condicions del lloc triat. En cas de posar-les en fileres el més aconsellable és que estiguin defasdadas unes amb altres, als efectes de facilitar l'ingrés i sortida d'abelles al rusc. Així mateix, en aquests casos, i també com a norma per a tots els apiaris, s'haurà de tenir present que la distància entre files de ruscs sigui de quatre a sis metres, als efectes de facilitar la circulació del vehicle dins del apiari. Aquest últim aspecte serà de singular importància en els moments de collita i trasllat dels ruscos. La distància entre les arnes d'una mateixa fila s'aconsella que sigui de quaranta centímetres a un metre. Aquesta distància evita confusió entre les abelles i facilita el treball de l'apicultor. Mereix ressaltar en aquest punt el tema de la "deriva" de les abelles cap a les arnes de les puntes de les files amb la consegüent despoblació parcial de les del medi. Aquest fet s'explica pel fet que les abelles quan arriben cansades i esgotades de la pecorea ingressen en les primeres ruscs de la fila. També això ha motivat que avui dia el que s'aconselli és distribuir els ruscs soles l'atzar en el predi de manera que les abelles identifiquin clarament el seu rusc i la deriva pràcticament no existeixi. Hi ha apicultors que posen els seus ruscs en grups de dos o de quatre, juntes i enganxades, sobre palets, o poca alçada del pis, amb les piqueras una per a cada costat, als efectes de que els bovins, en cas de gratar-se, no les voltegin.


Una altra forma molt comú de situar les arnes és en semicercle o en triangle. Totes aquestes formes de distribuir les ruscs estan a la llarga supeditades a les característiques del terreny i al gust de cada apicultor. Un aspecte que de ser possible, no hauríem descuidar és l'orientació nord-est de les piqueras. Amb això aconseguiríem evitar els vents predominants del país i alhora aprofitar els primers raigs del sol sobre la piquera.


 

Font: Portal apicola
Facebook: Apicultors Gironins Associats
Twitter: @AGA_Catalunya