Condicionament de la fusta
La fusta és una matèria primera de naturalesa orgànica, susceptible a l'atac d'agents que causen la seva destrucció com l'aigua, el sol, el vent, els fongs i els insectes. Per prevenir els efectes negatius de la seva incidència es recorre a les següents tècniques.
ASSECAT I ESTABILITZACIÓ
Formes de contingut d'humitat La fusta pot contenir aigua sota tres formes:
Quan el contingut d'humitat de la fusta és menor que el del punt de saturació de les fibres, pateix canvis dimensionals, variant les seves propietats mecàniques.
La fusta utilitzada en construcció de ruscs ha d'estar seca i estabilitzada a la humitat d'equilibri higroscòpic de la zona.
Punt de saturació de les fibres (P.S.F.)
Equilibri higroscòpic (E.H.)
Per sota del punt de saturació de les fibres i fins assolir l'equilibri higroscòpic, la fusta pateix canvis dimensionals.
Canvis dimensionals Aquests són produïts pel contingut d'humitat de la fusta, per sota del punt de saturació de les fibres. La magnitud del moviment de la fusta és diferent segons tres direccions de referència. Amb vista d'augment longitudinal (L), radial (R), i tangencial (T).
Als efectes pràctics , el valor més utilitzat és el de la relació T/R, el resultat no ha de superar certs límits per a considerar la seva aptitud d'aplicació.
La relació T/R determina el grau d'estabilitat de la fusta.
Font: abejasbierzo |
Ultimes novetats
|