Classificació l'abella melífera.
- Detalls
- Categoria: Articles especialitzats varis
- Publicat el Dimarts, 09 Juliol 2013 13:02
- Vist: 42519
Dins d'una colònia d'abelles es poden trobar l'abella reina, els abellots i les obreres, cadascuna d'elles amb una tasca determinada.
- Classificació l'abella melífera.
L'abella de la mel Apis mellifera L. és un insecte que pertany, dins l'ordre dels Himenópeteros a la família Apidae i al gènere Apis; aquest gènere comprèn 4 espècies totes elles socials:
- Apis mellifera L. És l'abella domèstica i es troba en zones tropicals d'Europa (Zona Mediterrània) i Àfrica, de la qual es va estendre a la resta del món (Àsia i Amèrica).
- Apis cerana. És aquesta espècie la que es troba a Àsia. Té com a paràsit a la varroa però no causa greus problemes a aquesta espècie, encara que si a Apis mellifera. Es tracta d'un aràcnid que s'alimenta d'estats immadurs i adults (hemolimfa). Existeixen en aquesta espècie referències tan antigues com d'Apis mellifera.
Totes dues viuen en nius tancats (roques, buits d'arbres ...). Cal en aquest moment fer la distinció entre niu i rusc. Un niu és l'alberg natural d'un eixam, sent el rusc l'alberg artificial, construït per l'home.
A més d'aquestes hi ha altres espècies:
Apis dorsata i Apis floreja. Es troba a les zones tropicals d'Àsia. Viuen en nius oberts igual que les vespes. La seva recol · lecció és de forma natural. En presentar un únic bresca i ser poc productives es realitza poc apicultura.
Si ens centrem en Apis mellifera hi ha 23 races o subespècies distribuïdes en 7 zones: Sud i Est d'Europa, Nord i Oest d'Europa (Apis mellifera sp ibèrica), Illes Mediterrànies, Nord d'Àfrica, Sud d'Àfrica, Est d'Àfrica i Oest d'Àfrica. A Europa les 4 principals varietats d'abelles mes conegudes són:
- A. mellifera mellifera. Originària d'Europa del Nord i del centre-oest de Rússia fins a la península Ibèrica. És de color marró fosc, tirant a negre.
- A. mellifera ligustica. Que és d'origen italiana és una abella molt popular a tot arreu del món. És de color clara i té llargs segments grocs sobre l'abdomen. És una abella molt docil.
- A. mellifera carnica. Aquesta abella originària dels Alps del Sud d'Àustria és de color marró o gris. És molt popular per a molts apicultors per raó de la seva docilitat.
- A. mellifera caucàsica. Aquesta abella de color una mica gris plom és originària de les altes valls del centre del Caucasio.
Dins d'una colònia d'abelles es poden trobar l'abella reina, els abellots i les obreres, cadascuna d'elles amb una tasca determinada:
1. La Reina
La seva principal tasca és la de posar ous i són les obreres les encarregades d'alimentar. Les reines neixen en unes cel · les anomenades "realeras", que són més grans que les normals i en forma de gla. Les obreres alimenten aquesta larva amb gelea real el que fa que sigui fèrtil i es diferenciï de les obreres normals. Només subsisteix una reina per cada rusc.
Dies després del seu naixement, en temps càlid, la reina surt a l'exterior per a ser fecundada pels abellots i aquesta fecundació li arribarà per a la resta de la seva vida, que dedicarà a posar ous perquè neixin noves obreres. La reina diposita un ou en cada cel · la, si és sense fecundar donarà un abellot, si és fecundat una obrera.
La vida d'una reina pot ser de fins a 5 anys, encara que normalment se substitueixen de forma natural als dos o tres anys.
2. Els abellots
Els abellots neixen d'ous sense fecundar, són de majors dimensions que la obreres, abdomen més quadrat i ulls grans i contigus. Les seves funcions a part de fecundar la reina són bastant discutides, però es pensa que ajuden a mantenir la calor en el rusc i també repartirien el nèctar.
3. Les Obreres
Les obreres són les veritables treballadores del rusc, des que neix una obrera va passant per diferents tasques dins del rusc: fer cera, netejar, alimentar, guardianes, i finalment pecoreadoras.
Les cereras, fan i retoquen les cel; les alimentadores donen de menjar a les larves ia la reina, les netejadores lliuren de restes del rusc, les guardianes són les encarregades de la protecció, i les pecoreadoras les que surten a recollir nèctar i pol · len de les flors, i aigua.
Una obrera pot volar a uns 3 km de distància, encara que normalment no s'allunyen més d'un km a la recerca de flors. Quan una abella troba un bon lloc per pecorear, torna al rusc i mitjançant una dansa avisa les altres de la posició i distància a la qual es troba.
La vida d'una obrera varia, les nascudes al gener-febrer viuen uns 3 mesos, les nascudes a l'abril-Maig de 28-40 dies, Juliol-Agost uns 80 dies, a l'octubre sobre mes i mig, i al novembre sobre 140 dies. A l'hivern viuen més temps ja que el nombre d'abelles que neixen és gairebé nul ja que la reina no posen ous en aquesta època i per tant han de sobreviure fins que comencin a néixer noves abelles perquè la colònia sobrevisqui.
Font: Infoagro
Segueix-nos a Facebook: Apicultors Gironins Associats
Segueix-nos a twitter: @AGA_Catalunya
Artículos relacionados:
Anatomia de l'aparell reproductor del abellot
Generalitats sobre la reproducció de les abelles
El transvasament de larves o "greffage"
Calendari de cria de reines
AGA al FACEBOOK