Síndrome del despoblament dels ruscos

Categoria: Articles d'interes
Publicat el Divendres, 03 Juliol 2020 13:01
Escrit per Yara
Vist: 9087

colmena Foto ViquipèdiaLa síndrome del despoblament dels ruscos (en anglès Colony collapse disorder) és un problema que consisteix en la desaparició sobtada de colònies d'abella de la mel malgrat que aquests ruscs comptaven amb reserves d'aliment suficients.

 

En qualsevol època de l'any sempre es dóna el cas de ruscos que no prosperen i es perd tota la colònia, la síndrome del despoblament es refereix a un dràstic increment d'aquest fet i la seva extensió mundial amb especial incidència a Amèrica del Nord a partir de les darreries de 2006.

 

A banda de la preocupació sobre la supervivència a nivell mundial de l'abella de la mel aquest problema també és molt important econòmicament, ja que aproximadament un terç de les plantes consumides per l'alimentació humana depenen directament de la pol·linització per insectes i l'abella de la mel n'és la responsable en un 70 a 80% dels casos.


Un fenomen semblant a la desaparició observada a Amèrica del Nord s'ha esdevingut a Bèlgica, França, els Països Baixos, Grècia, Itàlia, Portugal, i Espanya, i símptomes inicials s'han donat a Suïssa i a Alemanya. Hi ha casos possibles d'aquesta síndrome també a Taiwan des d'abril de 2007.

 

La causa o les causes de la síndrome no estan encara massa clares tot i això alguns especialistes l'atribueixen a factors biòtics com l'àcar de la Varroasi o a altres malalties degudes a insectes o per microorganismes incloent Nosema apis i el virus de la paràlisi aguda (IAPV). D'altres proposen causes per canvis mediambientals i estrès la malnutrició de les colònies d'abelles i la toxicitat per plaguicides com podrien ser del grup neonicotinoids com la imidacloprida) també s'han apuntat com a causes. El paràsit microscòpic Nosema és molt probable que hi tingui molt a veure (la nosemiasi) és una malaltia molt antiga i comuna de les abelles).

 

Al mars del 2013 es va preparar un pla per la comissió Europa per prohibir els insecticides que es fan servir en els cultius que atreuen les abelles s'ha bloquejat. I als insectizides anomenats neonicotinoides, utilitzats, per recubrir les llavors de les futures plantes (girasol, colza, cotó i blat de moro).

 

Les abelles resulten intoxicades al libar a la flor, les abelles veuen atacat el seu sistemane nerviós.

   

Especialistes del CREAF i de la UAB sostenen que les poblacions d’abelles estan disminuint i que els pesticides, com els neonicotinoides, en són una causa directa. És prioritari promoure l’agricultura ecològica i sostenible i no demorar més la prohibició d’aquests compostos.

 


El declivi de les abelles és una realitat
Moltes investigacions demostren que les abelles estan patint una davallada de les seves poblacions i que, fins i tot, algunes espècies estan en perill d’extinció. Les causes principals són la urbanització dels camps, la introducció de noves espècies, el canvi climàtic i l’ús de pesticides. Aquest últim, un factor que ha estat obert a debat recentment. Mentre que algunes ONGs com Greenpeace insten a prohibir un tipus determinat de pesticides, els neonicotinoides, els organismes encarregats de fer-ho consideren que hi ha una mancança d’estudis.

 

Els ecòlegs del CREAF i de la UAB, Jordi Bosch i Anselm Rodrigo, defensen que hi ha proves suficients per demostrar que els neonicotinoides són perjudicials per les abelles. I a més, posen de relleu el veritable escenari que es troben aquests insectes als camp de conreu: un còctel de productes que actuen simultàniament. “No només es tracta de la intoxicació per insecticides. L’agricultura intensiva se serveix també de fungicides i altres tractaments. De fet, alguns dels que s’anuncien com a innocus per les abelles, en combinació amb altres productes químics passen a ser perillosos” explica el Dr. Rodrigo.


 
Els efectes dels plaguicides no són només la mortalitat d’abelles

En un estudi recent, Jordi Bosch i altres investigadors d’Itàlia i Polònia analitzaven l’efecte de dosis baixes (no letals) del fungicida propiconazol i el neonicotinode clotianidina. “És important analitzar dosis semblants a les que les abelles experimenten en el camp, per trobar un resultat realista de com els hi afecten els productes químics. En aquest cas vam comparar-ho en l’abella de la mel (Apis melifera), el borinot (Bombus terrestris) i una espècie d’abella silvestre (Osmia bicornis)” comenta l’investigador del CREAF. I segueix: “Els resultats mostren que, a les dosis utilitzades, els dos productes per separat no eren tòxics, però quan l’abella els ingereix tots dos es produeix una mortalitat molt significativa. De les tres espècies, la més perjudicada és l’abella silvestre”.

 

Però no només es tracta de mesurar quantes abelles moren a causa dels insecticides, sinó que els efectes van més enllà. Segons Anselm Rodrigo, “L’ús de plaguicides als camps de conreu també tenen conseqüències prèvies a la mort, com pot ser atordiment o canvis de comportament. Per exemple, en camps fumigats, les abelles de la mel fan menys balls per orientar-se abans de sortir del rusc i això provoca que orientin a menys companys per forejar, que algunes es perdin i no tornin al rusc o que necessitin més temps per buscar les flors ―i per tant siguin menys productives―”. Això podria explicar, entre altres motius, perquè molts apicultors es troben els ruscs cada cop més buits, un fenomen que es coneix com a síndrome del despoblament del rusc.


 
Abelles de la mel a Espanya: una d’entre mil

“Un error comú que es comet al posar aquests temes sobre la taula és parlar només de les abelles de la mel. El nombre de ruscos de l’abella mel·lífera ha disminuït en alguns països, però si s’estudia l’espècie a nivell global no podem dir que estigui en perill d’extinció. Són les abelles silvestres les que estan patint un fort declivi” aclareix el Dr. Bosch. I sorprèn amb una dada “A Espanya en concret, la proporció entre abelles silvestres i l’abella de la mel és 1000 a 1. És evident que hem d’estudiar-la, però no de manera aïllada, perquè les altres espècies també intervenen en la pol·linització i la producció dels camps, i també es veuen afectades pels insecticides”.


 
Dels efectes locals als efectes a gran escala

Perjudicar les abelles no acaba en la mort d’aquests insectes, sinó que té implicacions a gran escala. Aquest declivi significa una pèrdua de biodiversitat, perjudicar una peça clau dels ecosistemes i les seves xarxes alimentàries, i disminuir la pol·linització dels camps de conreu.

 

No podem oblidar també que els neonicotinoides romanen al sòls i, per tant, poden arribar als aqüífers o a l’aire, a través de la pols que aixequen els tractors. El cicle, doncs, també podria suposar un problema per a la salut humana. “El futur passa per canviar l’agricultura intensiva i el monocultiu per una agricultura cada cop més ecològica i basada en els serveis ecosistèmics” coincideixen els investigadors del CREAF i la UAB.

 

El declivi de les abelles


Nota:  Les opinions expressades per l'autor, no necessàriament coincideixen amb els punts de vista de la redacció AGA


A causa de la normativa vigent, els textos acotats han de ser en el llenguatge original annexant la font.


Si té dubtes o voleu més informació envieu-nos un mail a Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessites JavaScript habilitat per veure-la.


Fonts: Viquipèdia, Universitat Autònoma de Barcelona, AGA

Facebook: Apicultors Gironins Associats
Twitter: @AGA_Catalunya