AGA - Apicultors Gironins Associats
La fusta, per ser un material orgànic natural constituït principalment per cel·lulosa i lignina, pot degradar biològicament si se la sotmet a determinades condicions d'humitat, temperatura i oxigen. La degradació es deu a l'atac d'organismes biològics destructors com són els fongs i els insectes xilòfags (menjadors de fusta) que poden envair certs sectors de la fusta arribant a destruir les fibres que la componen, afectant les propietats físico-mecàniques i químiques, reduint o anul·lant la seva resistència.
La preservació és el conjunt de tècniques per mitjà de les quals s'apliquen substàncies a les fustes per evitar que siguin afectades per agents destructors. Les propietats de la fusta, estretament vinculades a la seva possible impregnació, són la durabilitat i la permeabilitat.
Els preservants poden ser compostos químics purs o barreja de compostos. Varien àmpliament en naturalesa i eficiència. En general són compostos sòlids, que requereixen d'un solvent per penetrar en la fusta. D'acord amb el tipus de solvent que nesecitan s'agrupen en: Per a tots els preservants i situacions d'ús convé tenir en compte les restriccions establertes a cada país.
Tècnica utilitzada per protegir la superfície de la fusta exposada a la intempèrie, contra els efectes de l'aigua, del sol i del vent. La fusta exposada a la intempèrie i sense cap tipus de protecció superficial, pateix un procés d'envelliment, desmillorant seva aparença en pocs mesos o anys, a partir del qual roman gairebé inalterable. L'efecte anomenat intemperisme, provoca canvis físics i químics únicament a la superfície de la fusta, no així en les capes interiors que romanen inalterables. Els agents atmosfèrics que produeixen aquests canvis són:
L'aigua, el sol, i l'acció cinètica del vent. El grau de deteriorament varia d'acord amb la severitat de l'exposició i l'espècie de la fusta. Font: abejasbierzo |
Ultimes novetats
|