AGA - Apicultors Gironins Associats

•  Correu

*  Malalties fungales de la cria

 *  Cría de cal: Ascosferosis

 *  Cría de pedra:  Aspergilosis

•  CRIA DE CAL

 És una malaltia infectocontagiosa d'origen fungal que afecta únicament a les cries de les abelles mel · líferes. També se li coneix amb els noms de Ascosferosis, Cria calcificada, Cria de guix, Cria de guix, Cria de gis, Cria calcària, etc. Fa alguns anys es considerava una malaltia poc important, però durant els últims 25 anys s'ha convertit en un problema de certa rellevància econòmica per a l'apicultura ja que s'ha tornat bastant comú. La malaltia és causada pel fong Ascosphaera apis (Maassen Claussen).

El 1913 Maassen publicar les primeres observacions sobre la Cria de calç, trucant al fong causal Pericystes apis. Claussen publicar en l'any de 1921 un detallat article sobre la morfologia del fong. Spiltoir i Olive reclassificar al fong en 1955, donant-li el nom de Ascosphaera apis (Maassen Claussen).

ETIOLOGIA.
- El Ascosphaera apis (Maassen Claussen), és un fong de la classe dels Aschomicetos, que es reprodueix heterotálicamente quan els micelis (hyphas) ​​de fongs de sexes oposats entren en contacte entre si, el que dóna lloc a la formació d'espores que és la forma contaminant del fong.

Els micelis o hyphas són la forma de creixement de l'organisme i són de color blanc, mentre que els espores són de color fosc. Hi ha dues varietats que no poden procrear entre si, l'anomenada varietat Major, els espores mesuren de 3 a 4 micres de diàmetre, i la varietat menor, els espores mesuren d'1 a 2 micres de diàmetre. Les espores s'agrupen en "pilotes d'espores" que mesuren de 9 a 19 micres en el seu diàmetre, i aquestes pilotes al seu torn estan tancades en un quist que té un diàmetre d'entre 47 i 140 micres. La més comuna de les varietats és la menor.

Les espores són molt resistents i poden romandre viables en el medi ambient durant almenys 15 anys. En el rusc, el fong es desenvolupa a temperatures que oscil · len entre els 20 i els 30 º C.

Epizootiología.
- La Cria de calç s'ha reportat en tots els països europeus. Existeix a Nova Zelanda, Canadà, Estats Units, Austràlia, Sud-amèrica i molts altres països, sense que es tingui coneixement encara, de la seva existència a Nicaragua i Costa Rica.

La malaltia pot presentar-se en les larves de les tres castes d'abelles mel · líferes, però sol ser recurrent en la cria de abellots. És sabut que la Cria de calç també afecta les larves d'algunes espècies d'abelles silvestres com a les del gènere Megachile. La malaltia sol ser més recurrent durant les pluges i èpoques de fred. El fong per si sol no causa grans estralls sense l'ajuda de factors predisposants que li permeten desenvolupar-se, com són la humitat, les baixes temperatures, mala ventilació dins del rusc i la seva presència en colònies febles, així com en ruscs on s'ha abusat l'ús d'antibiòtics. Les colònies d'abelles consanguínies també semblen ser més susceptibles a contraure la malaltia.

Els factors predisposants afavoreixen el desenvolupament dels micelis del fong per diverses raons, entre aquestes tenim a les següents:

1. Humitat.

- Proveeix un medi ambient adequat.

2. Mala ventilació.
- Afavoreix la presència d'humitat.

3. Baixes temperatures.
- Faciliten la difusió de l'oxigen (mig aeròbic), i proveeixen la temperaturaideal (20 a 30 ° C al niu de cria).

4. Colònies febles.
- No poden mantenir la temperatura del niu de cria per sobre dels 30 ° C.

Abús d'antibiòtics.
- Es destrueix la flora microbiana normal del tracte digestiu de les larves.

Els bresques, especialment els més vells, són el focus potencial d'infecció ja que constitueixen un reservori important d'espores, però, les espores poden provenir del pol · len de les flors en què defecar abelles (sobretot les abelles silvestres que són vectors) . Les espores poden ser involuntàriament portades per l'apicultor a altres colònies amb la falca, bresques o mel contaminada, també el pillatge juga un paper important en la transmissió de la malaltia. Les larves l'adquireixen quan consumeixen els espores amb l'aliment en presència de factors predisposants.

PATOGÈNIA.
- Les larves presenten major susceptibilitat a emmalaltir entre els 3 i 4 dies d'edat.

Les espores arriben al tracte digestiu de la larva amb l'aliment, o bé s'adhereixen a la seva pell quan estan presents en les cel · les de cria, amb la influència de factors predisposants els micelis del fong comencen a créixer a partir de l'espora a l'intestí de la larva o en la seva pell. A l'intestí penetren les parets digestives i travessen els teixits corporals de la cria fins embolicar completament com si fossin arrels en desenvolupament. A partir de la pell també envolten la larva, donant-li un aspecte de mòmia. La cria pot morir en una cel · oberta o recent operculada, després de morir s'asseca i s'endureix, adquirint la consistència i el color d'un tros de guix. La mortalitat de les cries generalment és baixa, però en ocasions pot arribar a sobrepassar el 30%.

QUADRE CLÍNIC.
- Quan els cossos de les larves semblen trossos de guix (gis o guix), se'ls dóna el nom de cries "momificades", que s'observen tant en cel · les obertes com a operculadas, així com a terra al capdavant de les piqueras de ruscs (ja que les obreres netejadores les treuen de les bresques). El color blanquinós, es deu al color dels micelis del fong. En ocasions s'observen cries endurides però d'un color marró (verd fosc); això passa quan les cries afectades estan cobertes per fongs en el seu estat reproductiu. El color fosc, es deu al color de les espores.

La majoria de les cries afectades es troben a la perifèria de les bresques sent les larves de abellots les més danyades. Quan la infecció és severa, si s'agita la bresca, en ocasions sona com "maraca" ja que les mòmies no estan perfectament adherides a les cel · les i golpetean amb les parets d'aquestes.

DIAGNÒSTIC.
- El diagnòstic és fàcil de realitzar amb base en el quadre clínic, però també es pot fer en un laboratori a través d'un frotis humit que mostri els quists i les pilotes d'espores. El fong pot conrear-se en Agar-dextrosa de Saboureaud.

TRACTAMENT.
- Pocs medicaments s'han assajat en el tractament d'aquesta malaltia, ja que no se li considerava important. Durant els últims anys s'ha provat amb certa eficàcia l'ús de Nistatina (Micostatin) i Tiabendazol (Thibenzole), a raó de 2 g. del producte comercial per tractament i per rusc, donant-se de 3 a 4 tractaments amb un interval de 8 a 14 dies entre un i altre. Els tractaments es proporcionen en xarop o en "pasta", de manera similar que a la cria podrida americana. La Amfotericina B, ha demostrat molt bons resultats, però té l'inconvenient de ser inestable i de ser molt cara.

També s'han assajat fumigacions en les bresques amb diferents productes. Entre els que millors resultats han donat estan el òxid d'etilè, el qual requereix de certa infraestructura el que impedeix el seu ús a nivell de camp, el Thymol al 0,7 per cent, el Formaldehid al 4 per cent, el Amoni quaternari, el propionat de sodi, i fins i tot una simple solució sabonosa.

No obstant això, probablement més important que un tractament a base de fàrmacs o fumigants, és el fet de prendre mesures que impedeixin o disminueixin la presència dels factors predisposants en els ruscs. Entre aquestes hi ha les següents:

a) Mantenir els ruscs en bases a almenys 30 cm del pis.
b) No instal · lar apiaris en zones inundables, en llocs on no hi hagi protecció contra els vents.
c) Mantenir les piqueras obertes per afavorir una correcta ventilació.
d) Inclinar lleugerament ruscs cap al costat de les piqueras (al front) per impedir l'entrada i acumulació d'aigua durant les pluges.
e) Protegir les arnes amb sostres telescòpics de làmina d'alumini.
f) Reforçar o unir les colònies dèbils, sempre que estiguin sanes.
g) Evitar la consanguinitat mitjançant un bon programa de cria de reines.
h) Canviar la reina a manualment.
i) Canviar les bresques velles de les arnes, mínim 2 per any.
j) No abusar de l'ús dels antibiòtics.
k) Cremar les mòmies que es trobin cara a les piqueras (al fumador).
l) Prendre mesures que disminueixin el pillatge.
m) Evitar el contagi a colònies sanes per errors humans, cremant la falca al fumador, evitant el pas indiscriminat de bresques entre arnes, etc.

• CRIA DE PEDRA

També coneguda com Cria pètria, Aspergilosis o Cria de pedra, és una malaltia infectocontagiosa d'origen fungal, molt semblant a la Cria de calç, que afecta tant a les larves com a les abelles adultes. És causada pel fong Aspergillus flavus i en ocasions per l'Aspergillus fumigatus, és rara de trobar i és de poca importància econòmica. Sota certes condicions és capaç de causar una malaltia en l'home, com quan el fong està reproduint i l'home aspira o ingereix les espores. Maassen descriure la malaltia per primera vegada en 1906 després d'aïllar i identificar l'Aspergillus flavus de cries i abelles adultes.

ETIOLOGIA.
- Diverses espècies del fong del gènere Aspergillus la causen, però principalment l'Aspergillus flavus i ocasionalment l'Aspergillus fumigatus.

Aquests fongs es troben normalment a la terra i el medi ambient, són patògens també per a altres animals i en l'home causen trastorns respiratoris i intoxicacions. Igual que l'Ascosphaera apis, es reprodueix heterotálicamente. La seva forma de contagi la constitueixen les espores que són de color verdós i d'una mida inferior a 2 micres de diàmetre. Les espores són arracimadas en unes estructures conegudes com conidióforos.

Epizootiología.
- Ha estat reportada a Europa, Amèrica del Nord, Veneçuela i Brasil, però se suggereix que hi ha a tot el món donat el comú que és trobar fongs del gènere Aspegillus en qualsevol país. A Mèxic es va identificar per primera vegada l'any 1993 a l'estat de Morelos, desconeixent encara quin és la seva distribució a la República.

La malaltia afecta tant les larves de les abelles com en ocasions a les adultes, així com a altres espècies d'insectes i mamífers. El fet que la malaltia sigui rara i els gèrmens siguin comuns, suggereix que perquè les espores germinin i causin la malaltia, ha d'existir una major dependència de factors predisposants que en el cas de la Cria de calç. Aquests factors són els mateixos que afavoreixen la Ascosferosis.

La malaltia es presenta amb més freqüència durant les pluges i durant l'hivern i la seva transmissió s'afavoreix amb les males pràctiques de maneig, amb el pillatge, etc. (Similar a Cria calcària).

PATOGÈNIA.
- Similar a la de la Cria de calç. Les larves moren per intoxicació de les trucades Aflatoxines que allibera el fong, així com pels danys traumàtics ocasionats pels micelis.

QUADRE CLÍNIC.
- Només unes poques cries es veuen afectades, les "mòmies" té un color gris verdós o groc verdós, sobretot a la zona del cap. Les "mòmies" estan adherides al fons de les cel · les, de manera que les obreres netejadores només les poden extreure en trossos, mateixos que tiren al capdavant de la piquera, les restes que no poden treure, els cobreixen amb pròpolis. La cria més afectada és també la de abellot, sobretot la de la perifèria de la bresca.

DIAGNÒSTIC.
- A nivell de camp es basi en el quadre clínic. Cal destacar que per diferenciar la malaltia de la Cria de calç, les "mòmies" són fosques i amb la consistència d'una pedra, a més, en agitar la bresca no es produeix cap so ja que les cries malaltes estan fortament adherides a la base de les cel · les. El diagnòstic de laboratori és difícil de realitzar i es basa en la identificació dels conidiòfors.

TRACTAMENT.
- Es recomana el mateix que per a la Cria de calç. A més és necessari que quan es manegin ruscs amb la malaltia, l'apicultor es cobreixi el nas amb un mocador per evitar aspirar espores del fong. La mel de les colònies malaltes no és segura per al consum humà.

Font: SAGARPA
Segueix-nos a facebook: Apicultors Gironins Associats
Segueix-nos a twitter: @AGA_Catalunya